dijous, 29 de novembre del 2012

Accions i reaccions del cavall en determinades situacions

Mètodes de protecció i control

El cavall té una naturalesa de fugida, si no pot fugir..

  • Donarà patades
  • mossegarà
  • Es farà lloc amb el seu propi cos

Mossegar: Sempre mossega perque té por. És un mecanisme d'autodefensa i mossguen per dominar a la persona, tal i com ho farien per dominar a un altre cavall.

Com hem d'actuar:
-Estar sempre fora del seu abast.
-Portar-lo a una distància de la corda.
-Raspatllar-lo i ensellar-lo amb delicadesa.
-No donar premis amb la mà.
-No cridar ni pegar al cavall.
 
*FORMES D'APROXIMACIÓ A UN CAVALL
-L'estat d'ánim i salut del cavall.
-Si el cavall està realitzant alguna necessitat esperar a que acabi abans d'entrar.
-Si està tombat al terra li cridem l'atnció perque s'aixequi.
-Tot depén del grau d'ensinistrament del cavall.

Zones de seguretat al costat del cavall:
Es defensa a base de patades i mossegades

Zones de major risc:
Zona de la gropa i anques
Zona del cap i del cos.

Aspectes importants a tenir en compte:
-El lloc més segur d'un cavall són les espatlles.
-S'ha de mantenir sempre contacte amb el seu cos. La tensió muscular ens pot alertar d'un canvi inesperat.
-En una zona amb poc espai, passar sempre enganxats al cavall, per tal de que el recorregut de la patada sigui menys brusc.
-Al passar per darrer del cavall sempre cal avisar-lo.

divendres, 23 de novembre del 2012

Psicologia equina

Comportament del cavall; caràcter i temperament:

El cavall és un animal d'instint i no de raó.
El cavall és un animal hervíbor, són una presa, el seu instintés correr per fugir de qualsevol cosa que no estan molt segurs.

En l'estat natural el cavall lluita per fer 3 coses:

-Sobreviure als perills mitjançant la fugida (Si se sent atemorit) Lluita( si se sent acorralat).
-Alimentar-se.
-Reproduir-se.

Que ens determina la salut d'un cavall:

-Si està alerta i perceptiu.
-Si té ganes de menjar i el seu sistema digestiu treballa bé.
-Si creix fort i preparat per l'exercici.
-Si està desitjós per procrear.

Cada cavall té un caràcter i comportament individual.
Tots reaccionen mes o menys igual en diferents situacions.

La conducta de la manada:

-El cavall és un animal sociable.
-L'instint sempre els fa tornar a mantenir-se amb els de la seva espècie.
-Les manades estan liderades per un sol semental i els altres seràn euges i poltres joves.
-Els estatus socials estan totalment definits.
-Les manades solen ser de 12 membres.
-Quan els animals estan pasturant mantenen una distància mínima per si han de reaccionar.
-Si algú se li posa al seu espai, el treuràn, utilitzant el seu cos.
-Sempre estan en situació d'alerta, sempre es controlen els uns als altres.
-Mai s'ha de mirar a un cavalla als ulls ja que s'ho poden pendre en forma d'amenaça i podrien fugir.
-Un cavall cec no sobreviuria molt temps, encara que per els cavalls la vista no és el sentit més important.

La vista

La capacitat de veure d'un cavall és mediocre i s'enlluernen amb molta facilitat, per aixó les quadres sempre estan a la penombra, o amb color obscurs per no danyar la seva vista.
Els cavalls tenen la capacitat de veure sense mirar, és a dir, que no mouen els ulls per enfocar allà on volen mirar.
Encara que no se sap a ciencia cierta si els cavallas veuen en colors, ara per ara podrem dir que tente gran capacitat per distinguir entre els colors groc i verd, pero no tenen la mateixa definició que nosaltres, els humans, per veure en colors.
Els cavalls mouen el cap per enfocar, depenent de la seva posició mirarant a un objecte d'aprop o de lluny.





L'oïda

L'oïda és un sentit important per als cavalls.
Els cavalls són capaços de moure les orelles, quasibé 360 º
No podem relaxar-nos quan anem en ruta, ja que qualsevol moviment i soroll mínim pot espantar al cavall.
Els cavalls tenen la capacitat de recordar sorolls després de que hagui passat molt de temps.

L'olfacte

L'olfacte és l'organ principal de reconeixement.
Els cavalls tenen un símbol molt identificatiu anomenat "Llavi corb", que consisteix en quan el cavall aixeca el llavi superior ensenyant els dents és per retenir més temps l'aire i permetre un estudi més entretingut de l'olor.



L'estat d'ànim del cavall

L'estat d'ànim del cavall depén de diversos factors..

  • Orelles i ulls
  • Extremitats, cua i silueta
  • La musculatura, tensant-la està nerviós o amb el músculs tous està relaxat.
  1. Mitjançant els sons:

-Suaus que denoten afecte o benviguda
-Renills per excitació, plaer o expectació
-Crits com protesta o quan hi ha enfrontaments, sobretot en sementals

CONTENT
Llavi superior cobreix l'inferior, les orelles estan relaxades tendint a inclinar-se cap als costats. Ulls tranquils una mirada distreta.

ATENT
Orelles orientades cap endavant i quan percep el que li provoca interés, les seves narius s'oben una mica i el seu llavi superior per tremolar. La cua pot star aixecada i els músculs tensos.

DISGUSTAT
Orelles mig cap enrere i les seves narius arrugades.
Cap enrere i té una aparença d'enfadat. La cua es mou d'un costat a un altre.

ESPANTAT
Orelles cap enrere, ulls oberts, podem veure totala part blanca de l'ull.
Les narius s'obren i s'inflen.
Cua entre les cames.

AMENAÇADOR
Orelles planes i esteses cap endarrere. Cara amb aspecte enfadat. Ensenyant avegades les dents. Algunes extremitats aixecades.

SOMNOLENT
Orelles cauen pesadament cap als costats.
Baixa el cap amb els ulls mig tancats, el lavi inferior cedeix una mica la cua sol estar caiguda, encara que també por indicar malaltia.

Pista: pas, canvi de mà, postura correcte del cos, contacte regnes-boca del cavall...

Quan entrem a la pista i comencem a muntar al pas hem de tenir uns factors en compte:

-Sempre hem de seguir el moviment del cavall, per facilita-li la feina.
-Com més aprop tinguem el seu punt d'equilibri a prop del nostre més facil ens serà la conducció.
-La postura correcta es basa en abaixar els talons i flexionar els genolls cap endavant i portar l'espatlla recta.
-Perque el cavall comenci a caminar, li donarem un copet amb els talons a la panxa.
-Perque el cavall pari, estirarem de les regnes cap a nosaltres fins que pari.
-Perque el cavall vagui una mica més a poc a poc, farem una mitja aturada, tibarem una mica i quan afluixi deixarem de tibar.
-Quan el cavall compleixi corrrectament les nostres ordres li farem una caricia.
-Per saber si porem bé les regnes en quan a estar tensades, trobarem el punt quan veiem que el cavall tira de la boca una mica, si es comença a queixar i a moure el cap, deixarem de tibar.

Tenim diversos canvis de mans..

Un canvi de mà consisteix en fer girar al cavall cap a on nosaltres l'indiquem.
El cavall pot jirar en vertical en horitzontal i en diagonal.

Parts exteriors del cos del cavall

El cos del cavall consta de varies parts dividides en quatre subgrups; cap, coll , etremitats davanteres i extremitats posteriors..

CAP:

-Clatell                                     -Llavis                                 -Gola
-Serrell                                     -Front                                 -Orelles
-Cara                                       -Llengua                              -Pols
-Morro                                    -Geniva                                -Solc ocular
-Nariu                                     -Paladar                               -Arcada orbitana
-Boca                                      -Barba                                 -Ull
-Barres                                    -Sotabarba                           -Galta

COLL:

-Crinera                                    -Dors                                 -Pit
-Tràquea                                   -Llom                                -Costellam
-Ample del coll                         -Gropa                               -Cinglera
-Solc de la jugular                     -Maluc                               -Aixella
-Creu                                       -Cua                                   -Ventre


EXTREMITATS DAVANTERES:

-Espatlla                        -Canya
-Rabassa                       -Garreta
-Braç                             -Esperó
-Colze                           -Travador
-Avantbraç                    -Corona
-Coll                             -Casc
-Genoll

EXTREMITATS POSTERIORS:

-Cuixa                          -Garrera
-Natja                          -Travador
-Greixat                       -Corona
-Cama                         -Casc
-Garró
-Canya


Com agafar les regnes

Per começar les regnes han d'estar passades per sobre del cap i del cos del cavall, un cop passades, les agafarem amb tota la mà per dins treient-la per fora del dit pol com s'indica a la foto:






diumenge, 4 de novembre del 2012

Com pujar i baixar del cavall.

Per començar baixem els estreps de la sella, mirem que estiguin a la nostra mida, i un cop ajustats començarem a preparar-nos per pujar.

-Ens posem al costat esquerre del cavall i agafant-nos a la crinera amb la mà esquerra, on també tenim subjectes les regnes, i amb la mà dreta al final de la sella, posem el nostre peu esquerra a l'estrep i amb un petit impuls ens col·loquem a sobre del cavall.
-Per anar bé sempre hem de dur la cama molt poc felxionada, i el taló cap abaix.



Protocol per netejar el cavall.

Quan ja tinguem tot el material...

-Comencem agafant el rasclet i raspatllant-li tot el cos, icluint-hi les potes i la panxa, fent crecles.
-Un cop passat el rasclet, agafarem el raspall i començarem a passar-li per tot el cos també, pero aquest cop en línia horitzontal 2 resseguint el pelatje i una a contrapèl.
-Amb el raspall de la cara i repassem tota la cara.
-Avisarem al cavall de que anem a netajar-li els cascos, donant-li uns copets a la cama a mesura que anem baixant, li flexionarem cap endavant i després cap a enradera sempre buscant la seva comoditat, un cop ho aconseguim començarem a rascar-li tot el fan que pugui tenir dins el casc i amb la part de raspall, raspallarem per deixar-la neta.
-Un cop fets els 4 cascs, un per un els començarem a repassar rascant la part exterior del casc i raspalat-li, valorarem si hi ha que engrassar-ho o no.
-Pentinarem la crinera amb cura.

-Per últim, avisarem al cavall que ens disposem a netejar-li la cua, donant-li uns copets a la natja, un cop avisat, li agafarem la cua i li treurem la palla i petits objectes que pugui tenir, i li raspallarem amb cura agafant-li trossos de cabell per parts.














Protocol de netejar una quadra

Per começar agafem una pala, una forca i un carro..

-Un cop entrem a la quadra hem de treure les caques superficial i més grans.
-Sense clavar la forca, anem arraconant la palla seca i bona a les cantonades.
-Un cop hem tret tota la palla seca, hem de començar a treure tota la palla mullada i depositar-la al carro, si veiem que es queda enganxat al terra. rascar amb la pala.
-Acabar de treure tots els fem i anar revisant les cantonades on hem deixat la palla abans.
-Repartir tota la palla seca que hem salvat de la quadra i valorar si hem d'omplir-la més, en cas de que en necessitem anar a buscar palla i esparcir-la per tota la quadra.
-Revisar el depòsit d'aigua i de menjar, i en cas de que estigui brut netejar-ho.





Protocol per possar la sella al cavall

Un cop preparat el material..

-Possem el dessuador a l'alçada de la creu.
-Sobre del dessuador posarem el protector de dors.
-Posem la sella de muntar amb cura.
-Ens fixem si el dessuador porta unes tires, per assegurar la primera tira del singlador, si es així la passem.
-Per a part dreta passem la singla i la lliguem, un cop lligada la passem al cantó esquerra i fem el mateix.
-Ens assegurem de que la singla hagui quedat ben ajustada, si no es així l'apretem una mica.
-Baixem els estreps i mirem que estiguien a la nostra mida, si no és així els regulem.


















Protocol de posar i treure la brida

Un cop preparat tot el material..

-Treure la cabeçada de quadra i deixar-li lligada al coll
-Passar la mà dreta per sobre del cavall
-Amb la mà esquerra empenyem el filet perque entri a la boca, hi ha alguns cavalls, que faciliten la feina obrint la boca ells sols, si no es el cas del nostre cavall, li farem pessigolles a la comisura de la boca per tal de que l'obri i poguem posar-li el filet.
-Li possarem la testera i li passarem les orelles per sota.
-Li lliguem la musserola, el tancaboques, apretat al màxim per tal de que no rossegui, i l'ofegador uns 4 dits d'ampli ja que no ha d'anar gaire apretat.
-Per últim li possem bé el serrel per tal de que no li molesti.






dimarts, 25 de setembre del 2012

UD 3 MATERIAL I EQUIP

EL VESTUARI DEL GENET

El casc
El cap és una part vulnerable, per tant necessitem una eina per protegir-lo, el casc.
A l'hora d'escollir un casc hem de parar-nos a pensar en els següents aspectes:


  • El casc ha de tenir 3 punts de fixació
  •  El casc ha de ser de la nostre mida
  • El casc ha d'estar homologat
  • En cas de tenir una mala caiguda, haurem de renovar el nostre casc
  • No hem de comprar mai un casc de segona mà
  • Hem de muntar sempre amb el casc ben lligat






La vestimenta de protecció



  • La vestimenta de protecció ha estat dissenyada per protegir i ser còmode.
  • Les jaquetes solen ser cenyides i el material gruixut per protegir els braços del fregament.
  • Els pantalons entre el entrecuix i la part d'abaix estan reforçats per tal de protegir al genet del fregament.
  • Les botes solen ser de sola llisa i una mica de taló per evitar que l'estrep patini. Les puntes solen estar protegides per tal de possibles trepitjades.
  • Es recomanen guants per evitar fregaments amb les regnes i pel fred.
  • Està prohibit portar tota mena de joies pel nostre bé i pel be del nostre cavall, ja que si portem coses penjant tenim possibilitats de que se'ns enganxi i fer-nos mal tant a nosaltres com el cavall.
  • En el cas de tècniques com els salts, els genets porten armilles per protegir les parts més vulnerables a l'hora de muntar (costelles i òrgans interns..)



-Hi ha diverses coses que hem de tenir en compte a l'hora de posar-nos en marxa :
Les alforges, el ramal, les mantes..


CABEÇADA I BRIDA

Una brida és un arreu que s'usa per dirigir el cavall, es posa al cap de l'animal i consta de la cabeçada i les regnes.
La brida consta de diverses peces, totes són flexibles.
Hi ha brides amb mos i sense mos i cabestres.


La cabeçada consta de diverses parts:

  • Testera
  • Frontalera
  • Galteres o muntador del filet
  • Sotagola o ofegador
  • Muserola o sobrebarba
  • Tancaboques
  • Cadeneta o sotabarba
  • Fre o mos  ( Mos propiament dit o filet i cames)
  • Regnes
(Per l'ordre de llista)
Per què ens serveix una cabeçada?

Una cabeçada ens serveix per conduir al cavall caminant i lligar-lo amb el ramal.
Per preparar la cabeçada de quadra hem de desligar la testera i agafar-la amb la mà dreta mentres amb l'esquerra agafes la muserola.

Precaucions i recomanacions:


  1. El genet sempre ha de col·locar-se a l'esquerra.
  2. Sempre t'has d'assegurar que has tancat bé la cabeçada i que sobretot és la mida del cavall, ja que sinó podries fer-li una ferida.
  3. La muserola sempre ha de quedar al mig del nas sinó pot apretar massa i ofegar-lo.
  4. Mai es poden deixar les cordes, la cabeçada o les regnes per terra ni es poden arrosegar.
A l'hora de posar la brida...


  • La cabeçada de quadra s'ha de penjar del coll del cavall i després s'han de pasar les regnes per sobre del cap.
  • Agafar la testera amb la mà dreta i amb l'esquerra posar el mos amb cura dins la boca.
  • A l'hora de posar la testera s'ha d'anar amb compte, ja que els cavalls tenen les orelles molt sensibles, un cop pasada la testera apartar el serrel al cavall per tal de que no molesti.
  • Lligar la muserola bastant apretada i l'ofegador bastant suelto ( que hi pasi tot el puny)
  • S'ha d'anar controlant les zones de desgast, sobretot les cibelles i les costures.
Petites diferències d'un Filet, un Mos i un Pelham..

Filet: 
  • No té mai per posar la cadeneta
  • Solen ser simples
  • Té unes anelles mecàniques 
  • Barra metàlica que va a la boca, pot ser fixa o mòbil
  • El muntant de filet i la regna van a la mateixa anella
Mos:
  • Sempre té una cama o palillo
  • És una mica més complexe que el filet
  • La barra metàlica es fixa
  • La regna i el muntant de filet no van a la mateixa anella
Pelham:

  • Pot tenir cadeneta
  • És molt més complexa que el mos i el filet
  • Pot ser aticulat o no
  • Les regnes i el muntant de filet van per llocs diferents

-Per netejar-los s'ha de mullaramb una mica de sabó i netejar-lo amb un fregall.

Les selles

La sella és un element que uneix el genet al llom de l'animal. Té una muntura s'ha d'adaptar al llom del cavall.
L'espai situat a la part frontal deixa un espai lliure per protegir el cavall.



  1. Una montura té diferents parts:
  2. Seient
  3. Coll
  4. Bastes
  5. Borrena de davant
  6. Borrena de darrere
  7. Estribera 
  8. Estrep
  9. Perilla
  10. Faldoner
  11. Faldó i fals faldó
  12. Petaca
  13. Tacó davanter
  14. Singladors
  15. Guardasivelles
  16. Tacó de darrere
  17. Canal
MANTES I PROTECCIONS

Les mantes serveixen perque durant l'hivern el cavall es cobreix d'un pel llarg que el protegeix del fred.
Durant la primavera el va perdent i a l'estiu es queda curt.

COM POSAR LA MANTA:

-Evitar-la tirar-la sobre el cavall, podria espantar-se.
-Posar desdoblegada a sobre cap endavant a la creu.
-Desdoblegar la manta i deixar-la ben col·locada.
-Tancar bé les corretges i etc.

RECOMENACIONS:

-Hem de mirar que les mantes siguin a mida.
-Rentar cada 2 a 4 setmanes.

*PROTECTORS I BENES

Serveixen per reforçar les articulacions
-Les benes de treball: Són molt elàstiques i de 10 cm d'amplada. S'utilitzen en salts d'obstacles.
-Les benes de descans: Els hi posem de protecció de viatge quan es transporta.
-Les benes de descans: Serveixen per recuperar abans al cavall.

BENES DE CUA.

Les benes són de 7 a 8 cm.
No es pot deixar més d0una hora, perque podria interferir en la circulació i pèrdues de pel.
Hi ha diferents tipus, es posa per viatjar.


PROTECTOR DE GARRONS I GENOLLS

-S'han de posar firmement per evitar que pateixins les canyes. Estan encoixinats.